Author Archives: jaumexaus

Calendari

08/06 a les 8 del vespre- Ple de l’ajuntament

09/06 Xerrada a càrrec d’Alberto Luque sobre Capitalisme

10/06 a les 7 de la tarda- ASSEMBLEA

11/06 a 2/4 de 2 de la tarda- Investidura del nou alcalde

15/06 a Barcelona, cordó humà al Parlament, s’aproven les retallades (hi ha acampada el dia 14 davant del Parlament)

19/06 a Barcelona i a tot l’Estat, Manifestació multitudinaria

Anuncis

Avui a les 8 del vespre: Trobada de COMISSIONS

Avui a les 8 del vespre: Trobada de COMISSIONS

Les comissions són obertes a tothom que tingui ganes d’implicar-se una mica més, vine i apuntat a la que més t’interessi!

Comunicat aixecament acampada

Estimats veïns,

Us comuniquem que TROBEM-NOS ha decidit aixecar l’acampada que des de el passat dijous 19 de maig resta a la plaça de l’Ajuntament rebatejada com a la plaça del poble.

Els motius per els quals hem decidit aixecar el campament son:

– El Desgast psicològic i físic que comencen a patir els veïns que van decidir muntar la tenda i unir-se a la nostra lluita.

-La Empatia amb els comerços de la plaça.

– La Higiene

-Els Recursos alimentaris.

– L’Excés D’esforços deguts al campament que impedeixen desenvolupar altres accions que creiem que son molt mes importants.

-Les obligacions personals.

– La manca d’infraestructura i recursos informàtics a la plaça.

-La imatge del campament.

Però això no s’acaba sinó que tot juts comença, ja que des de el passat dijous el moviment Igualadí a anat agafant forma i actualment tenim 5 comissions encarregades d’enunciar organitzar i dur a terme accions de tot tipus com:

-Assemblees obertes

-Debats

-Xerrades i ponències.

-Concentracions.

-Recollida de signatures.

-Performance’s

-Actes informatius i pedagògics.

Per tots aquests motius i 1000 mil mes us convidem a venir, escoltar i participar.

Perquè el futur es únicament nostre i únicament nosaltres podem canviar-lo, no estem units sota cap bandera, cap representant ni masses lemes, tan sols demanem una democràcia realment participativa on el pensament i la opinió de tots tingui lloc en la presa de decisions.

El projecte Troya, no ha pogut amb tanta aigua!

Tothom al ple!

En la assemblea de comissions de les 17h s’ha acordat no realitzar l’assemblea de les 19:30h d’avui, entre d’altres perquè així tots podrem assistir al ple ordinari que tindrà lloc avui a les 20h a la sala de plens de l’Ajuntament d’Igualada. Recordem que es un acte públic obert a tothom.

Us esperem al ple.

Horaris dimecres 1 de juny

11h: Performance.

10h: Assemblea de comissions.

15h: Comissió de continguts.

19:30h: Assemblea general popular.

21:00h: Cinefòrum: El proceso de lo posible.

Autoorganitzem-nos!

Autoorganitzem-nos!

Algunes idees per passar de la indignació a la consolidació d’aquesta revolta social.

Fruit de la indignació davant d’un sistema capitalista que està esgotat, corrupte, trencat

Un poder executiu que està controlat per la banca i els grans poders econòmics

Un poder legislatiu, format per elits polítiques que no ens representen.

Un poder judicial igualment corrupte, mogut per interessos polítics i personals.

Uns drets socials desballestats totalment, els drets civils vulnerats repetidament pels propis representants polítics.

Una crisis ecològica i energètica cada vegada més greu i devastadora,

Davant de tot això i sobretot en els darrers 3 anys en els quals oficialment hem estat en crisi, s’ha anat cuinant a foc lent la indignació popular, fins ara en moments d’agregació puntuals e inestables, en petits col·lectius, en xarxes d’amics, en persones individuals que se sentien soles…

Però arriba el 15-M, es genera una flama, s’aviva i s’estén arreu!!

Aquest és un moviment que no té representants ni demandes concretes, és un moviment divers que és molt i molt difícil encasellar en un manifest de mínims.

Es un moviment ric que té mil i una idees, infinites propostes.

Un moviment ambiciós que no es conforma amb poc, ho vol tot!

Ara som milers de persones diàriament a plaça Catalunya, i desenes i desenes de milers en infinitat de places de pobles i ciutats d’aquí Catalunya, d’Espanya i del món.

Portem dues setmanes i ens estem organitzant, i això és el més important.

Si el divendres ens van intentar treure de la plaça, si es van emportar tot el material amb que ens organitzaven, si divendres van intentar reventar la feina d’11 dies i nits, és perquè coneixen el potencial que tenim i els fem por.

Hi hagut més participació aquestes dues setmanes als carrers que en 4 anys d’un període electoral!! Ells ho saben, saben que tenim més legitimitat social i això els descol·loca.

Un dels lemes més unitaris d’aquests dies, és el “No ens representen” Són 3 paraules que protagonitzen la factura profunda entre l’antiga forma de fer política i la nova que està arribant aquests dies a la seva majoria d’edat,

Aquest “no ens representen” significa que no podem ser només un moviment de denúncia perquè sabem que els polítics no tenen ni capacitat ni voluntat per liderar el canvi radical que la societat necessita, i així ens ho han demostrat.

Es important que ens seguim mobilitzant i impedint que els de dalt executin les noves accions contra la gent que han planificat com les retallades socials a la salut i l’educació,

També és oportú que senyalem les grans mancances del sistema “democràtic” actual. Tot això ens ajuda a aglutinar esforços, a sumar gent a guanyar més i més legitimitat social.

Però per poder transformar realment, per no acabar esgotant-nos davant del mur de la immobilitat política, és molt important que siguem també un moviment que estengui una nova sobirania política, que arribi fins i tot, perquè no, a iniciar un procés constituent. Per avançar en aquest procés ens caldrà una gran fermesa organitzativa, una gran capacitat per dinamitzar la participació de tota aquella part de la població que es sentí afi al marc d’actuació que tenim, i a la nostra manera de fer. No és gens fàcil, però si no aprofitem aquesta oportunitat, quan ho farem?

Cal que convertim aquesta autoorganització en accions concretes, accions que empoderin, accions que ensenyin que en aquesta nova manera de fer política, és el poble qui ha de determinar de manera participativa i mitjançat tot el consens que sigui possible, quines són les decisions que es prenen i com s’apliquen.

L’espai d’acumulació de forces, les places han de ser també el punt de connexió amb la mobilització, el referent simbólic i motivacional, el punt d’informació per a totes les generacions, i sobretot l’espai de pràctica completa del model organitzatiu, on aprenem les maneres de funcionar que ens ajudaran a crèixer.

Per això, hem de mantenir la presència permanent a les places, almenys fins que la nostra capacitat organitzativa estigui consolidada. Aquesta estratègia és fonamental.

I també de manera prioritaria, necessitem exemples concrets de com podem decidir i aplicar aquestes decisions, exemples d’èxit que estenguin la nostra manera de fer a tota la societat,.

Exemples de com practicar una democràcia real en tots els àmbits que ens afecten, deixant d’acceptar representants i aplicant directament els nostres propis posicionaments i decisions.

Aquests són alguns exemples que podríem portar a la pràctica:

* Si creiem que les hipoteques són injustes, i que a ningú se l’ha de posar al carrer per no poder pagar, podem declarar la fi dels desnonaments d’habitatges i una moratòria en el pagament d’hipoteques. A partir d’aquí hauríem de controlar que es compleixin aquestes decisions, amb això podem avisar a aquells bancs que desobeeixin la declaració popular, que farem una crida a tothom a treure els seus estalvis d’aquell banc.

* Si pensem que els governs vulneren els nostres drets, podem fer complir els drets socials bàsics. Per exemple en el cas de la premissa habitatge digne per tothom podem complir-ho realitzant una crida als propietaris que cedeixin pisos i cases; aplicant una autoreducció dels lloguers (en la línia del punt anterior); i dedicant una carpa a les places alliberades a posar en contacte a persones que ofereixen i demanen ofertes realment justes d’habitatge.


* Si veiem injustos els beneficis que obtenen les grans empreses. Podem respondre a qualsevol acomiadament en una empresa que tingui beneficis, amb una ocupació indefinida de la seva seu, fins que hi hagi una readmissió.

En conclusió, si partim de la premissa de que els polítics no ens representen, hem d’aprendre a decidir nosaltres mateixos com a poble autoorganitzat, sobre tot allò que ens afecta. Es a dir, hem d’assumir les competències del poder legislatiu i del poder executiu sobre les nostres vides, sobre el nostre present i sobre el nostre futur.

Com a persones individuals, com éssers lliures, tenim en el consum compromès i en la desobediència civil en totes les facetes de la nostra vida, dues eines fonamentals d’acció política; com a poble organitzat de forma massiva tenim la responsabilitat de fer que el món en el que vivim i en que actuem, arribi a ser com nosaltres vulguem que sigui, i l’element clau de tot això és construir una veritable democràcia directa i deliberativa, amb un sistema de presa de decisions a l’alçada dels nostres valors.

Ningú ens representa, ningú ho farà per nosaltres. Tenim el dret a decidir. I ara que sabem que som moltíssimes i que ens sabem organitzar, tenim la responsabilitat de fer-ho.

Transformem la indignació en autoorganització política per assegurar l’èxit d’aquesta gran revolta social.

Enric Duran, Barcelona, 30/05/2011

——————————

——————————-
CAST

¡Autoorganicémonos!
Algunas ideas para pasar de la indignación a la consolidación de esta revuelta social.

Fruto de la indignación ante un sistema capitalista que está agotado, corrupto, roto
Un poder ejecutivo que está controlado por la banca y los grandes poderes económicos
Un poder legislativo, formado por élites políticas que no nos representan.
Un poder judicial igualmente corrupto, movido por intereses políticos y personales.
Unos derechos sociales desballestados totalmente, los derechos civiles vulnerados repetidamente por los propios dirigentes políticos.
Una crisis ecológica y energética cada vez más grave y devastadora

Ante todo esto y sobre todo en los últimos 3 años en los que oficialmente hemos estado en crisis, se ha ido cocinando a fuego lento la indignación popular, hasta ahora en momentos de agregación puntuales e inestables, en pequeños colectivos, en redes de amigos, en personas individuales que se sentían solas …

¡Pero llega el 15-M, se genera una llama, se aviva y se extiende por todas partes!

Este es un movimiento que no tiene representantes ni demandas concretas, es un movimiento diverso que es muy difícil encasillar en un manifiesto de mínimos.
Es un movimiento rico que tiene mil y una ideas, infinitas propuestas.
Un movimiento ambicioso que no se conforma con poco, lo quiere todo!

Ahora somos miles de personas diariamente a Plaza Catalunya, y decenas y decenas de miles en infinidad de plazas de pueblos y ciudades de aquí en Catalunya, de España y del mundo.
Llevamos dos semanas y nos estamos organizando, y eso es lo más importante.
Si el viernes nos intentaron sacar de la plaza, si se llevaron todo el material con que nos organizaban, si el viernes intentaron reventar el trabajo de 11 días y noches, es porque conocen el potencial que tenemos y les damos miedo.
Ha habido más participación estas dos semanas en las calles que en 4 años de un periodo electoral! Ellos lo saben, saben que tenemos más legitimidad social y eso les descoloca.

Uno de los lemas más unitarios de estos días, es el “No nos representan” Son 3 palabras que protagonizan la factura profunda entre la antigua forma de hacer política y la nueva que está llegando estos días a su mayoría de edad,

Este “no nos representan” significa que no podemos ser sólo un movimiento de denuncia porque sabemos que los políticos no tienen ni capacidad ni voluntad para liderar el cambio radical que la sociedad necesita, y así nos lo han demostrado.
Es importante que nos sigamos movilizando e impidiendo que los de arriba ejecuten las nuevas acciones contra la gente que han planificado como los recortes sociales en la salud y la educación,
También es oportuno que señalamos las grandes carencias del sistema “democrático” actual. Todo esto nos ayuda a aglutinar esfuerzos, a sumar gente a ganar más y más legitimidad social.
Pero para poder transformar realmente, para no acabar agotándonos ante el muro de la inmobilidad política, es muy importante que seamos también un movimiento que extienda una nueva soberanía política, que llegue incluso, porque no, a iniciar un proceso constituyente. Para avanzar en este proceso necesitaremos una gran firmeza organizativa, una gran capacidad para dinamizar la participación de toda aquella parte de la población que se está sintiendo afín al marco de actuación que llevamos, y a nuestra manera de hacer. No es nada fácil, pero si no aprovechamos esta oportunidad, cuando lo haremos?

Es necesario que convirtamos esta autoorganización en acciones concretas, acciones que empoderen, acciones que enseñen que en esta nueva manera de hacer política, es el pueblo quien debe determinar de manera participativa y mediante todo el consenso que sea posible, cuáles son las decisiones que se toman y cómo se aplican.

El espacio de acumulación de fuerzas, las plazas deben ser también el punto de conexión con la movilización, el referente simbólico y motivacional, el punto de información para todas las generaciones, y sobre todo el espacio de práctica completa del modelo organizativo, donde aprendemos las maneras de funcionar que nos ayudarán a crecer.
Por ello, debemos mantener la presencia permanente en las plazas, al menos hasta que nuestra capacidad organizativa esté consolidada. Esta estrategia es fundamental.

Y también de forma prioritaria, necesitamos ejemplos concretos de cómo podemos decidir y aplicar estas decisiones, ejemplos de éxito que extiendan nuestra manera de hacer a toda la sociedad,.
Ejemplos de cómo practicar una democracia real en todos los ámbitos que nos afectan, dejando de aceptar representantes y aplicación directa de nuestros propios posicionamientos y decisiones.

Estos son algunos ejemplos que podríamos llevar a la práctica:
* Si creemos que las hipotecas son injustas, y que a nadie se le tiene que poner en la calle por no poder pagar, podemos declarar el fin de los desahucios de viviendas y una moratoria en el pago de hipotecas. A partir de aquí deberíamos asegurar que se cumplan estas decisiones. Para ello podríamos avisar a aquellos bancos que desobedezcan la declaración popular, que haremos un llamamiento a todos a sacar sus ahorros de ese Banco.

* Si pensamos que los gobiernos vulneran nuestros derechos, podemos hacer cumplir los derechos sociales básicos. Por ejemplo en el caso de la premisa vivienda digna para todos podemos cumplirlo realizando un llamamiento a los propietarios que cedan pisos y casas; aplicando una autoreducción los alquileres (en la línea del punto anterior), y dedicando una carpa en las plazas liberadas a poner en contacto a personas que ofrecen y piden ofertas realmente justas de vivienda.

* Si no estamos de acuerdo en cómo se gestionan los impuestos de la ciudadanía, podemos hacer un boicot al pago de impuestos del antiguo estado y gestionar colectivamente los presupuestos de manera participativa desde las asambleas populares.

*Si vemos injustos los beneficios que obtienen las grandes empresas, podemos responder a cualquier despido en una empresa que tenga beneficios, con una ocupación indefinida de su sede, hasta que haya una readmisión.

En conclusión, si partimos de la premisa de que los políticos no nos representan, hemos de aprender a decidir nosotros mismos como pueblo autoorganitzado, sobre todo aquello que nos afecta. Es decir, debemos asumir las competencias del poder legislativo y del poder ejecutivo sobre nuestras vidas, sobre nuestro presente y sobre nuestro futuro.

Como personas individuales, como seres libres, tenemos en el consumo comprometido y en la desobediencia civil en todas las facetas de nuestra vida, dos herramientas fundamentales de acción política; como pueblo organizado de forma masiva tenemos la responsabilidad de hacer que el mundo en el que vivimos y en que actuamos, llegue a ser como nosotros queramos que sea, y el elemento clave de todo esto es construir una verdadera democracia directa y deliberativa, con un sistema de toma de decisiones a la altura de nuestros valores.

Nadie nos representa, nadie lo hará por nosotros. Tenemos el derecho a decidir. Y ahora que sabemos que somos muchísimos y que nos sabemos organizar, tenemos la responsabilidad de hacerlo.

Convirtamos la indignación en autoorganización política para asegurar el éxito de esta gran revuelta social.

Enric Duran, Barcelona, 30/05/2011

Horaris dimarts 31 de maig

10h: Assemblea de comissions.

16h: Comissió de comunicació.

17h: Comissió de continguts.

19:30h: Assemblea general popular per concretar mes detalls sobre la continuïtat del moviment, presentar manifest de mínims i performance del dimecres.

Avui dilluns 30 de maig a les 13:30h Trobem-nos a Radio Igualada

Aquest migdia al informatiu de Radio Igualada La Trobem-nos explicarem les decisions de l’assemblea del diumenge on entre d’altres es parla de la durada del campament.

Els indignats d’Igualada continuen acampats a la plaça tot i plantejar-se reconduir la mobilització

El grup Trobem Nos es manté actiu i es consensua un replantejament de l’acampada

Els indignats d’Igualada continuen acampats a la plaça tot i plantejar-se reconduir la mobilització

Societat dilluns, 30 maig 2011. 03.00h


Els acampats d’Igualada van decidir en l’assemblea que es va dur a terme aquest diumenge, i com cada dia, a la plaça del poble, que la mobilització continuarà, almenys fins dijous al matí. De fet, en l’acte assembleari que es va fer, tant els que estan dormint a la plaça des del dijous dia 20 de maig com els que no ho estan fent van tenir l’oportunitat de dir la seva opinió en relació amb la continuïtat de la moblització a la capital de l’Anoia.


 

Durant l'assemblea es va decidir un replantejament de l'acampada Durant l’assemblea es va decidir un replantejament de l’acampada


L'assemblea de diumenge va comptar amb una cinquantena de persones L’assemblea de diumenge va comptar amb una cinquantena de persones


Les tendes de campanya van ser col·locades al carrer del Born Les tendes de campanya van ser col·locades al carrer del Born




Etiquetes

etiqueta acampada, debat, mobilització, ajuntament, política, iniciativa, col·lectiu


Els indignats van reunir-se diumenge al vespre al mig de la plaça després de la xerrada ‘Educació en família’, emmarcada dins dels tallers i activitats que s’estan realitzant cada dia des que l’acampada és en actiu.

L’assemblea va comptar amb una cinquantena de persones i, tal i com s’establia en l’ordre del dia, un dels objectius principals era el de posar a debat la continuïtat de l’acampada i, en conseqüència, de la mobilització.

En aquest sentit, després d’aclarir que ‘desacampar’ no serà sinònim de fer desaparèixer la mobilització, els reunits a la plaça van arribar a la conclusió que sí que és necessari canviar el model que s’ha estat seguint fins ara per poder continuar en actiu.

Les propostes aprovades per aquesta setmana
De cara a aquesta setmana, els mobilitzats van consensuar reunir-se en comissions aquest dilluns a la tarda i convocar una assemblea dimarts i una altra dimecres per posar a debat les propostes concretes que resultin de cada comissió. Respecte de les comissions, els reunits van subratllar que segueixen obertes a la participació de tothom, així com les assemblees que, la majoria de vegades, compten amb la participació de persones de diferents edats.

Per altra banda, pel que fa a la continuïtat de l’acampada es va parlar de deixar de dormir a la ‘plaça del poble’ a partir de dijous. Així i tot, es va subratllar que el moviment continuarà en actiu amb tallers, activitats, assemblees i tota la feina que pugui anar sorgint.

Les acampades agafen força i decisió després de les càrregues a l’acampadaBCN del divendres 27 de maig
Després dels aldarulls iniciats pels Mossos d’Esquadra i la Policia a la Plaça de Catalunya el passat divendres al matí, els acampats d’arreu d’Espanya, i d’Europa, han agafat més consistència. En relació amb això, a banda de seguir la convocatòria de manifestació el diumenge 19 de juny a tot l’estat, s’han fet públics comunicats en referència als actes duts a terme per part dels Mossos.

Per un altre costat, arran del moviment nascut a Madrid el 15M, està previst que aquest dilluns es dugui a terme una acció contra les entitats bancàries de tot Espanya. Es tracta que tots els que ho trobin adequat treguin 155 euros del compte corrent del banc, en senyal de protesta pacífica i subtil, per ‘mostrar amb claredat la indignació que sentim, i també la fortalesa i el compromís per arribar fins el final: aconseguir una democràcia real’.